dilluns, 15 d’abril de 2013

Segell o Hanko 判子


Elena Torres Hikari

La importancia del segell en la civilització del Llunyà Orient és enorme. L’art de gravar el segell, o TENKOKU 篆刻, és considerat como una branca més de la cal·ligrafia.



La paraula RAKKAN 落款, abreviatura de RAKUSEI KANSHI 落成款, significa «gravar la signatura que certifiqui la conclusió de l'obra». Se sol col·locar en una cantonada de la fulla, normalment en la part inferior esquerra, tenint present que el text vertical es llegeix de dreta a esquerra. Amb el segell podem posar el nom o cognom de l'artista, el nom de l'autor del text original, un nom artístic, la data del treball, etc. I es poden usar un o més segells en una mateixa obra. El més senzill és escriure el nom o nom artístic amb pinzell fi i col·locar el segell sota, o solament el segell.

La col·locació del segell és un acte molt important per al cal·lígraf. Tant la grandària com la posició del segell han d'estar en harmonia amb la cal·ligrafia. Per exemple, el normal és col·locar el segell amb el nom o cognom damunt del que tingués el nom artístic.

El primer sol ser gravat en HAKUBUN 白文 (lletres blanques) o en INKOKU 陰刻(gravat en negatiu). El segon seria en SHUBUN 朱文 (lletres vermelles) o YOUKOKU 陽刻 (gravat en positiu). També es pot col·locar al principi del text, en la part superior dreta de l'obra.

El meu segell coreà

A Japó, el vincle entre el mestre cal·lígraf i els seus alumnes és molt fort. El mestre sol donar als seus alumnes més avançats els caràcters xinesos que compondran els seus noms artístics, el qual serà el mateix per a tots. Sol ser algun Kanji del nom del mestre, o el nom complet.

També el propi artista pot triar el seu nom i usar diversos segells gravats en diferents estils, d’acord amb els seus propis valors personals, fins i tot alguns amb motius ornamentals, però el més normal és que usem per al segell lletres xineses en estil antic, i amb la forma quadrada.

Es poden adquirir les pedres per tallar el segell en proveïdors especialitzats o tendes de material per a la cal·ligrafia. Fins i tot els cisells específics per tallar en diverses grandàries i estils de gravat.


Una vegada tallat, per estampar el segell en l'obra usem una pasta vermella de cinabri, feta a força de mercuri, sofre, oli de ricí i aglutinants d'origen vegetal. El mercuri, una vegada que està en pols, ja no és perjudicial.



La bona pasta de cinabri és pesada i té una profunda lluentor, però és molt més cara que la pasta química de cinabri.