dimarts, 31 de desembre de 2013

Abraham: Obra gràfica a la venda


Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts conté una col·lecció de 8 il·lustracions, recreacions i abstraccions d'un ametller. El despullament del negre sobre el blanc i la contundent abstracció dels segments atorguen a aquestes il·lustracions el gest i la semblança de les tintes orientals.


Les 4 obres recollides en aquesta entrada han estat convertides en serigrafies originals, amb una tirada restringida a quinze peces per obra i d'una mida de 70 x 50 cm.





Justificació de tiratge
Aquesta serigrafia original ha estat concebuda per Abraham Mohino i Balet.
L'edició està limitada a quinze estampes numerades d’1/15 a 15/15 i dues estampes denominades P.A. 
La serigrafia, realitzada per l’equip d’Apart Edicions al taller La Palmera de Barcelona, ha estat tirada amb tinta acrílica negra de base aquosa, composta majoritàriament per resines i pigment vegetal sobre paper Somerset de 300 gr. cotó 100%.
Totes les estampes han estat signades per l'autor. 

Barcelona, 31 de maig de 2012






Preu de venda de cada serigrafía original: 200 euros. 
Preu de venda especial on line de la col·lecció de quatre serigrafies originals: 600 euros.
(No hi són incloses en cap cas les despeses d'enviament).
Si hi esteu interessats contacteu amb l'autor d'aquest bloc.












dimecres, 8 de maig de 2013


Un dels meus darrers dissenys: el logotip del grup d'artistes constituït l'any 2012 sota el nom artist in a room. L'integrem Josep Plandiura, Marta Chinchilla, Pere Pich, Jordi Albanell, Jaume Font i jo mateix, Abraham MB. En l'entrada d'aquest bloc corresponent a l'1 de juliol de 2012 hi podreu veure les serigrafies que exposo en la nostra propera exposició a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya, quatre peces que formen part del llibre d'haikus Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts.

dilluns, 15 d’abril de 2013

Segell o Hanko 判子


Elena Torres Hikari

La importancia del segell en la civilització del Llunyà Orient és enorme. L’art de gravar el segell, o TENKOKU 篆刻, és considerat como una branca més de la cal·ligrafia.



La paraula RAKKAN 落款, abreviatura de RAKUSEI KANSHI 落成款, significa «gravar la signatura que certifiqui la conclusió de l'obra». Se sol col·locar en una cantonada de la fulla, normalment en la part inferior esquerra, tenint present que el text vertical es llegeix de dreta a esquerra. Amb el segell podem posar el nom o cognom de l'artista, el nom de l'autor del text original, un nom artístic, la data del treball, etc. I es poden usar un o més segells en una mateixa obra. El més senzill és escriure el nom o nom artístic amb pinzell fi i col·locar el segell sota, o solament el segell.

La col·locació del segell és un acte molt important per al cal·lígraf. Tant la grandària com la posició del segell han d'estar en harmonia amb la cal·ligrafia. Per exemple, el normal és col·locar el segell amb el nom o cognom damunt del que tingués el nom artístic.

El primer sol ser gravat en HAKUBUN 白文 (lletres blanques) o en INKOKU 陰刻(gravat en negatiu). El segon seria en SHUBUN 朱文 (lletres vermelles) o YOUKOKU 陽刻 (gravat en positiu). També es pot col·locar al principi del text, en la part superior dreta de l'obra.

El meu segell coreà

A Japó, el vincle entre el mestre cal·lígraf i els seus alumnes és molt fort. El mestre sol donar als seus alumnes més avançats els caràcters xinesos que compondran els seus noms artístics, el qual serà el mateix per a tots. Sol ser algun Kanji del nom del mestre, o el nom complet.

També el propi artista pot triar el seu nom i usar diversos segells gravats en diferents estils, d’acord amb els seus propis valors personals, fins i tot alguns amb motius ornamentals, però el més normal és que usem per al segell lletres xineses en estil antic, i amb la forma quadrada.

Es poden adquirir les pedres per tallar el segell en proveïdors especialitzats o tendes de material per a la cal·ligrafia. Fins i tot els cisells específics per tallar en diverses grandàries i estils de gravat.


Una vegada tallat, per estampar el segell en l'obra usem una pasta vermella de cinabri, feta a força de mercuri, sofre, oli de ricí i aglutinants d'origen vegetal. El mercuri, una vegada que està en pols, ja no és perjudicial.



La bona pasta de cinabri és pesada i té una profunda lluentor, però és molt més cara que la pasta química de cinabri.



diumenge, 3 de març de 2013

El perfum de les flors dels ametllers



Artur Bladé i Desumvila

A Benissanet, el treball primaveral de les sénies es combina amb les tasques de la terra de secà. Ara som al temps d’ensofrar les vinyes, una feina, aquesta, que es fa de matí, abans de la sortida del sol, per tal que el sofre s’aferri a les fulles mullades de rosada. És ara, també, que cal acabar d’empeltar els ceps, els quals són cavats i adobats.

Sovint, aquest dies són traïdors. El bon temps s'avança d'un parell de setmanes i comença a fer esclatar jornades d'una gran magnificència. Els ametllers, que són arbres imprevisors i delicats, pagaran les conseqüències de l'eufòria primaveral prematura. Se’n refien, i a corre-cuita es posen a florir. Sembla que no tinguin prou branques per carregar de flors, aquelles flors blanques o rosades, pures i virginals que com va cantar Maragall tenen tota l'alegria del bon temps quan encara no és el bon temps.



Contemplar, dues o tres setmanes abans de l'entrada oficial de la primavera, un ametller que, de tan florit, sembla una sola flor fa goig ensems que pietat, perquè cal témer sempre que una nit d'aquestes baixarà l'hivern de les muntanyes i l'endemà no quedarà d'aquell ametller més que la pell i l'os. Els pagesos clouran els punys i maleiran la primavera i l´hora en què aquesta va néixer.

Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català

dilluns, 25 de febrer de 2013

Jornada L'haiku en llengua catalana



  

Jornada L'haiku en llengua catalana


El disseny del logotip de la Jornada L'haiku en llengua catalana que tindrà lloc el proper dia 22 de març a Casa Àsia segueix el mateix concepte que el que ja vaig crear per a una Jornada anterior dedicada al gènere de la tanka. He tractat d'extrapolar el detall gràfic d'un dibuix de caràcter floral del teixit d'un quimono japonès: en cada cercle hi quedava feta l'abstracció de la flor, la qual, passada pel sedàs d'una abstracció successiva i després d'una sèrie de supressions, al·ludeix a les disset síl·labes pròpies del gènere, trenta-una en el cas previ referit a la tanka i que mostro tot seguit en l'edició que va resultar d'aquelles ponències.




dilluns, 11 de febrer de 2013

Temps de febrer: els ametllers

Josep Pla



Tots els ametllers ja són florits

davant del mar brillant, fins a Mallorca.
Joan Maragall, Enllà

«Com al mig de l’hivern la primavera,

aixís el cel avui, el sol i l’aire

obre de bat a bat balcons i portes

i omple la casa de clarors...»

 Així parla Maragall del temps que ara fa en la seva poesia Les minves de gener. Afegeix: 
«No sents una frisança?... Digues!

No et sents la primavera a les entranyes?»
Jo crec que aquests versos de don Joan —i els que segueixen—, versos que posseeixen un pneuma viu i una pell tensa, foren provocats pel memorable espectacle de veure un dia, en ple hivern, els ametllers florits en la llum de l’hivern jovenívol i en l’aire fresc de menta.

No hi ha dos hiverns iguals. No hi ha sobretot dos hiverns iguals en aquest país de l’Empordà, terra de meteorologia abrupta marca de la desaforada lluita dels elements. N’hi ha en què el fred sembla tenir peresa. En altres, la seva procacitat és ofensiva. En tot cas, si el fred bada i es descuida —si es descuida un sol moment— els ametllers floreixen. És per això que el moment de la florida dels ametllers és incert. No té dia fix. La florida és la conseqüència d’un descuit, d’un oblit momentani, d’un moment d’abandó. Si els miracles altra cosa no són que una badada de la naturalesa, el florir dels ametllers, en ple hivern, és el miracle més graciós i lleuger de la terra. És un miracle més graciós com més arriscat es presenta, com més visible és l’extemporaneïtat i audàcia de la florida. És quan fa fred que els ametllers són una pura delícia. Quina elegant sorpresa!

Fotografia: Abraham Mohino Balet
Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora, apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament.

Foto: Abraham Mohino Balet
És en aquests instants que hom pot diferenciar els matisos. Hi ha flors d’ametller de color de rosa; flors de color blanca, flors amb una vaga resplendor esgrogueïda de mantega fosa. Hi ha moltes classes d’ametllers. Les flors d’ametller més donades al carmí no es poden confondre ni amb les flors de les pomeres —les flors de les pomeres, que converteixen Normandia en un prodigiós jardí— ni amb la flor del presseguer. La flor del presseguer és realment fascinadora: al moment en què aquest arbre floreix, que és a la primavera, es cobreix d’unes minúscules flors d’un raig evaporat, pàl·lid, exsangüe, flors que segueixen les branques nues de l’arbre com petits cucs de cristall transparent, d’una puresa de transparència realment fascinadora. Així i tot, cap flor no pot igualar la vaporositat aèria de la flor de l’ametller. En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan irisades pels ametllers en flor. Tots els ametllers són ja florits davant del mar brillant, fins a Mallorca... En l’arbre, aquesta flor, tant si tendeix al blanc com al color de rosa, té uns pistils minúsculs, com petites banyes de cargol, que, vistos de quatre metres estant, semblen microscòpiques taques negres, brillants com caps d’agulla. La qualitat dels pètals, suau i carnosa al tacte, forma un teixit tan delicat, d’un tacte tan lleuger, que la seva fugacitat, de tan visible, té una cosa de tristesa. L’ombra que projecta la flor en el sol hivernal és tenuíssima, és l’ombra d’una ombra. La branca de l’ametller sobre la soca arrugada i vella, per no dir decrèpita, agafa un aire alat i sembla com suspesa en la llum extàtica del sol. El baf acarminat que nimba el ram toca l’aire d’una matisació rosada inconsútil, que es desfà en l’espai. És com un esponjament d’una porositat medul·lar que s’evapora en la llum tendra. És el miracle dels ametllers, el teixit vegetal convertit en plaer per una audàcia de la vida primigènia. Sobre les velles pedres del país, moreres, torrades, degotejant la mel del sol dels segles; sobre els gorets trencats per l’arada paterna, que enquadren la gravetat de les velles masies; sobre els sembrats que ara neixen tocats per les gelades matutines; sobre els camps de faves d’orella dreta; sobre verd acerat de les atzavares fibroses, els ametllers són, en aquest temps, com una transfiguració de la llum de la vida, com un desig amable de la sorda naturalesa. 
    
Foto Abraham Mohino Balet
La gran novetat és aquesta: posar-se d’esquena al gran foc de llenya; avançar cap a la porta, sentint en els pòmuls la duresa metàl·lica del fred, i tenir la visió sobtada, instantània, dels ametllers florits. Com vingueren aquestes flors? Ahir no hi eren. No hi havia més que un borrissol rosat d’una vaguetat sense pes. Nasqueren al conjur de la nit, potser al conjur de la calma de l’aire de la lluna plena. Tota forma és l’alliberació de la tensió que l’ha construïda. Aquestes llunes tan clares de gener i de febrer, la llum de les quals posa una punta de misteri sobre les parets emblanquinades, sobre les velles, desgavellades masies, que esquitxa d’irrealitat la cal·ligrafia nua dels arbres esvelts que fa una claror viva sobre els sembrats menuts —aquestes llunes tan clares, sobre les quals el temps navega d’una manera plàcida i tranquil·la, són propícies a la producció d’aquests misteris, a la distensió de les forces cegues.
    
Fotografia: Abraham Mohino Balet
Aquests ametllers florits ens faran companyia uns quants dies. Pocs dies. Aquestes curtes tardes suaus de febrer, d’aire sec i viu, ondulades pel pas d’una mica de vent, embadalides en la llum pueril i trencadissa de l’any adolescent, amb el misteri verd de la germinació tímida, amb la tendresa dilatada del blau del cel, amb aquests petits núvols errabunds, d’una blancor de nata, que es perdran en la llunyania de la nostra indiferència, amb el lleonet jovenívol del sol bolcat sobre els sembrats i sobre les herbes, amb la pètria solitud lineal de les muntanyes de color de farigola, o cobertes de pins tètrics —en aquestes tardes de la joventut de l’any, aquests ametllers florits són com una ànsia imaginada d’alguna forma paradisíaca debolida.
    
Per a comprendre la delicadesa entranyable de la sensibilitat d’aquests teixits, s’han de veure els ametllers sobre alguna extensió monstruosa i còsmica. Un ametller en flor, sobre l’estúpida grandiositat del mar, arriba a qualitats i delicadeses que no es poden descriure. És com una pàgina de Mozart, del trist, jovenívol, fugisser Mozart davant del descomunal bramul de la naturalesa. Sobre les muntanyes gelades i mortes, pura mineralogia, aquesta flor arriba a una gràcia gairebé impertinent. Com el «David» del Verrocchio davant del gegant de dimensions incomprensibles. Graciosos ametllers que poseu sobre el món inhòspit i fred una il·lusió de temperatura blana, gairebé malaltissa! Què sou?, digueu-me! Sou un somni, un desig, un batec, un anhel o una pura il·lusió de l’esperit?
    
Foto: Abraham Mohino i Balet
Jo crec que, en efecte, els ametllers són cosa de poesia, figuracions bellíssimes. Són cosa de tanta bellesa que quan, en virtut de la fugacitat de les coses, es produeix el desflorament, jo sento la mateixa buidor fonamental que vaig sentir el dia que a Càller, a Sardenya, em robaven la cartera.




[Les Hores, Barcelona: Editorial Selecta, 1953, pàg. 55-59]