dimarts, 9 d’octubre de 2012

Sobre l'haiku

Teresa Costa-Gramunt



El conreu de l’haiku, ja a principis del segle XX va despertar aquí molt d’interès. Basti recordar Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit, dos primerencs conreadors d’haikus (millor dit, de les seves ‘variants’ estudiades per Jordi Mas López a: Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (PAM, 2004).

L’expressió aproximació a l’haiku no pot ser més encertada. Perquè es tracta d’haikus escrits per poetes occidentals fent ús, això, sí, de la mètrica tradicional japonesa de disset síl·labes distribuïdes en tres versos: 5-7-5 (a la catalana: 4-6-4). Fins a l’hora present, tal vegada una ment occidental només pot atansar-se a l’haiku, ja que l’haiku és una forma poètica que sorgeix de la cosmovisió japonesa, que és una cosmovisió oriental.

Per a la mentalitat occidental, Orient és encara un enigma. I és precisament el ‘món’ d’on sorgeix l’haiku -un ‘món’ de matriu oriental i específicament el ‘món’ japonès. Immergir-se en aquest ‘món’ demana esforç, deixar el llast de tants prejudicis. El primer que se’ns fa evident en llegir un haiku és que som davant no només d’un univers pràcticament desconegut sinó davant d’una altra sensibilitat, d’una altra manera d’entendre l’existència.

L’haiku expressa el món japonès que ha donat lloc a aquesta miniatura verbal que, per contra i fora de tota retòrica, ens provoca una immersió en la realitat mateixa. L’haiku se situa a l’extrem de tota conceptuació, discurs, efusió sentimental, verbositat, ornament i barroquisme literari per mostrar la realitat nua, transparent.

D’aquí ve, em sembla, l’interès per l’haiku per part d’alguns dels nostres poetes. Crec que una de les característiques de la poesia catalana -tenint present les múltiples veus!- és una certa contenció emotiva i la sobrietat formal, coses ambdues que ens acosten una mica a l’estètica i a l’esperit oriental de l’haiku.

El conreu d’aquesta forma japonesa en la literatura catalana va ser posada sobre la taula per Josep Julià i Shigeko Suzuki al seu estudi El haiku en Cataluña: un préstamo literario sin traducciones (Livius: Revista de estudios de traducción, Universidad de León, 1997). També al seu llibre Ressonàncies orientals (Edicions 3 i 4, 1999), Enric Balaguer recull la influència d’aquesta onada oriental, present en alguns dels nostres millors poetes.
La llista de grans poetes catalans que han conreat l’haiku (Josep M. Junoy, Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres, Carles Riba, Salvador Espriu, Agustí Bartra…) i dels traductors d’haiku japonès a Catalunya (Jordi Coca, Miquel Desclot, Jordi Pagès, J. N. Santaeulàlia…) està ben nodrida. Basti consultar la bibliografia, on en els darrers temps cal afegir Abraham Mohino.

Tot i que la meva estima per l’haiku ve de més lluny, l’any 2009 es va publicar Cent estances de l’haiku japonès (Pagès editors), de Vicente Haya, llibre que vaig tenir l’oportunitat de traduir i prologar. En aquest treball de Vicente Haya, un expert en la matèria i escrit de manera tan original en el seu gènere, es mostra la naturalesa de l’haiku, així com s’acosta com en un zoom el treball poètic de l’haijin, el poeta d’haikus. En aquest assaig veiem com en l’haiku s’aplega l’esclat de l’univers condensat en l’instant del present i l’eternitat, tot alhora, en perfecta comunió, com en aquest exemple de Santôka, un dels grans poetes clàssics:

Profundament emocionat
per continuar viu,
és hora d’apedaçar la meva roba.
 Setembre de 1012

Font:http://grupvertex.cat/

dilluns, 10 de setembre de 2012

Estudis d'execució transcendent · Blanc titani

Una creació videogràfica d'Abraham Mohino i Balet



Estudis d'execució trascendent · Blanc titani


Fotografies de Jacob Mohino i Balet







Els estudis fotogràfics de Jacob Mohino i Balet a partir d'una estesa de pols de blanc titani han servit per il·lustrar la portada del llibre de haikus Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts (Viena). 

Autoretrat, per Jacob Mohino i Balet







divendres, 7 de setembre de 2012

Haiku, tradició i modernitat



Teresa Costa-Gramunt


L’haiku, forma tradicional de la poesia japo­nesa, és l’art de la superació del llenguatge sense deixar de ser llenguatge. No és silenci sonor, però se li acosta. L’haiku s’agrada de fugir de les convencions per mostrar la nuesa de la realitat. És des d’aquest punt de vista que l’haiku és considerat també com una forma de meditació. L’haiku és una forma breu de dir la immensitat que s’amaga darrere cada petita cosa. Els haikus canònics —tan difícils d’escriure!— «no expressen ni descriuen sinó que són la inesgotable evidència que revela allò ocult que oscil·la entre el tangible i l’evanes­cent», escriu José Lara Ruiz en l’article El haiku: via espiritual. Lara ha rebut diversos premis pels seus haikus.

L’haiku és una poètica amb una llarga tradició en la litera­tura catalana. La contenció verbal i formal s’avé a una manera de ser en què la natu­ralitat s’imposa gairebé sem­pre. Mínima retòrica, doncs, per a dir l’essen­cial, per a mostrar-lo en la seva puresa.

Els haikus d’Abraham Mohino Balet (Manresa. 1969) s’ajusten a aquesta naturalitat aconseguida justament a través d’un treball literari rigorós com el que acaba de publicar a Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts (Viena), Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot. Haikus en línia 2011. Una joia.

D’Abraham Mohino ja havíem llegit el seu anterior recull d’haikus En el límit de l’ombra, poh de cinabri, d’autoria compartida amb Mònica Miró, que aquesta vegada acompanya Mohino al final del llibre amb unes proses poètiques de qualitat excel·lent.

Els poemes d’Abraham Mohino integren amb una gran creativitat imaginativa i formal la tradició i la modernitat en l’àmbit de l’hai­ku. Mohino coneix a fons les regles per escriure un bon haiku. I és aquest mateix coneixe­ment del cànon japonès el que li permet explo­rar noves vies de profundització de l’essencial de l’existència, de la seva plenitud interior, a través d’uns haikus escrits amb recursos nous, com posa de relleu D. Sam Abrams en un prò­leg il·luminador: «Versos volats, separació entre versos, els guions llargs que recorden Emily Dickinson, la presència i l’absència de signes de puntuació, la fusió de paraules i altres estratègies.»

El resultat són uns haikus que transmeten l’ànima de l’instant i la registra de mane­ra que el lector hi queda atra­pat en una simbiosi mística. Tot desapareix per “veure” i “sentir” només el sagrat, o el permanent de l’existència que es manifesta en l’efímer del moment.

L’art de l’haiku prové de registrar mitjançant la paraula escrita aquest besllum de la realitat que es mostra tant en l’esplendor d’una guspira com en l’absorció del pensa­ment en el fet de contemplar un paisatge o d’escoltar el cant de la merla. L’haiku revela amb una nuesa corprenedora els instants detinguts de l’etern que hi ha en cada cosa i fenomen de l’existència, com aquest d’Abraham Mohino:


lleus pinzellades
per mostrar               el buit                
                  que tota
cosa és                 —i deixa

Sembla que no es pugui dir millor, amb paraules més precises, allò que és i no és al mateix temps, i que és l’essència mateixa de la vida.

(Aquesta publicació s’acompanya de la sèrie fotogràfica “Ametllers”, d’Abraham Mohino i de les il·lusfracions en tinta de Yoshihira Hioki, que també ha fet la traducció al japonès dels haikus. La fotografia de la coberta és de Jacob Mohino.)

(L'Eco de Sitges, 13.7.2012)

diumenge, 15 de juliol de 2012

Les plàstiques cal·ligrafies de Yoshira Hioki




Yoshira Hioki és l'autor de les cal·ligrafies que puntuen les seccions tant d'En el límit de l'ombra, pols de cinabri, com del llibre que n'és una continuïtat, Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts

Pel que fa al volum editat per l'editorial Moll, En el límit de l'ombra, pols de cinabri, és de remarcar com el traç i el gest de les tintes s'ajusten al to i a la qualitat personal dels autors, essent les cal·ligrafies destinades a «En el límit de l’ombra» d'Abraham Mohino i Balet fibroses i nerviüdes, i contundents i plenes les il·lustradores de la part de Mònica Miró, intitulada «Pols de cinabri».

Penombra d'ala

D'aspra tendresa



Yoshihira Hioki, per AMB (c)

Yoshihira Hioki (Osaka, 1972) Llicenciat en Belles Arts, és pintor, cal·lígraf i narrador oral. Viu a Barcelona des de l’any 1991, i exerceix de conferenciant i docent per al Museu Etnològic i la Casa Àsia.

diumenge, 8 de juliol de 2012

Publiquen els haikus del premi Teixidor (Ressenya El Punt / Avui)

E. V.

L'editorial Viena, en col·laboració amb l'Institut de Cultura d'Olot, acaba de publicar Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts, l'obra amb què l'escriptor i pintor manresà Abraham Mohino Balet va guanyar el premi Joan Teixidor de poesia dels Ciutat d'Olot 2011, en la modalitat d'haikus en línia. El llibre, editat amb profusió d'elegants signes cal·ligràfics i arboris, presenta els poemes també en la seva traducció japonesa, a càrrec de l'artista i narrador oral Yoshihira Hioki. Amb el blanc com a símbol tutelar, Mohino, estudiós també de l'obra poètica de Rosa Leveroni i de Mercè Rodoreda, considera aquesta col·lecció d'imatges breus i fulgurants una continuació natural d'un llibre d'haikus anterior, En el límit de l'ombra, pols de cinabri, escrit conjuntament amb Mònica Miró, que signa el preciós epíleg del volum d'ara. El poeta i assagista Sam Abrams n'ha escrit la presentació.

diumenge, 22 d’abril de 2012

Els haikus guanyadors de Mohino

El poeta manresà publica Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts, llibre premiat a Olot


Toni Mata

El manresà Abraham Mohino és un artista polifacètic que, en el terreny de la literatura, conrea darrerament el gènere poètic del haiku amb un èxit destacat. La seva darrera aportació és Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts (Viena Edicions), obra que va merèixer el 45è Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d'Olot-Haikus en línia. L'obra, prologada per Sam Abrams i amb un epíleg de Mònica Miró, inclou la traducció al japonès i les cal·ligrafies de Yoshira Hioki, i les il·lustracions del mateix Mohino.

El llibre és la continuació natural d'En el límit de l'ombra, pols de cinabri (Editorial Moll), un recull escrit a quatre mans entre Miró i Mohino que se serveix de la mètrica del haiku per copsar l'efimeritat de la bellesa. Abraham Mohino s'ha destacat en els darrers anys per la seva capacitat per portar l'anàlisi i l'estudi d'algunes de les grans veus literàries del país a territoris innovadors, com és el cas de Mercè Rodoreda i Rosa Leveroni. Després d'aquests treballs, però, va decidir activar la seva vena creativa, centrant-se en la composició de haikus com demostren els llibres esmentats.



dijous, 19 d’abril de 2012

Signem llibres per Sant Jordi!


Llibreria HAIKU Japó
C./ Montseny, 7 (Gràcia)
(Metro Fontana)

El proper 23 d’abril, dia de Sant Jordi, de 17:00 a 18:00 tindrà lloc a la nostra botiga la signatura dels llibres de haikus En el límit de l’ombra, pols de cinabri (Ed. Moll) i Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts. (Ed. Viena).






Firmaran exemplars els autors,  Abraham Mohino i Mònica Miró, i el traductor al japonès i cal·lígraf, Yoshihira Hioki.

Us hi esperem!

dimarts, 3 d’abril de 2012

Un conte de desamor en un llibre d'amor


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De tot cor és un recull de 32 contes escrits per 32 autors i autores del Bages, Berguedà, Solsonès i l'Anoia

Amb la mirada posada al proper Sant Jordi, s'acaba de publicar De tot cor, un recull de 32 narracions que reuneix tots els requisits per ser la penyora d'amor més obsequiada el 23 d'abril.

De tot cor té dos grans actius. D'una banda, pren com a referència el cor i l'amor, que són la matèria compartida per totes les històries. De l'altra, està escrit per 32 autors i autores de la Catalunya Central, un fet que singularitza l'obra i la converteix en un llibre únic. De tot cor combina amor i proximitat a parts iguals, de manera que pot ser el llibre perfecte per als enamorats de Manresa, Berga, Solsona i Igualada per citar quatre punts de la geografia central.

A De tot cor, l'amor i el cor s'aborden des de perspectives molt diverses. A tall d'exemple, hi trobem el cas de dos amants que viuen amb intensitat i desesperació els darrers dies de la República, el cas d'una anciana de Montmajor l'amor de la qual ratlla la bogeria i el cas d'una parella que viu instal·lada en el tedi però que tanmateix s'estima. A De tot cor, també hi tenen cabuda les històries protagonitzades per treballadores del sexe, per metges i pacients o per persones a qui és necessari extirpar-los aquest òrgan vital.

Els escriptors Llorenç Capdevila i Jordi Estrada són els coordinadors de De tot cor, un llibre teixit per autors i autores nascuts entre el 1930 i el 1981. La publicació ha anat a càrrec de l'editorial berguedana l'Albí i compta amb el suport d'Òmnium Cultural, el Gremi de Llibreters de Catalunya i el diari Regió 7.

El pròleg del llibre ha estat confeccionat per la igualadina Lloll Bertran i el calafí Celdoni Fonoll.

Els 32 autors i autores de De tot cor són: Tomàs Àrias, Lluís Calderer, Lluís Casals, Llorenç Capdevila, Lluís Cerarols, David Clusellas, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Pep Elias, Jordi Estrada, Pasqual Farràs, Agustí Franch, Teresa Franquesa, Jaume Huch, Cesc Martínez, Zulima Martínez, Joan Jordi Miralles, Abraham Mohino Balet, Pep Molist, Màrius Moneo, Sònia Moya, Daniel Peñarroja, Joan Pinyol, Marila Pons, Manel Quinto, Teresa Roig, Jordi Santasusagna, Jaume Serra, Josep Maria Solà, Marta Teixidó, Josep Tomàs Cabot i Montserrat Vilarmau.

Presentació de De tot cor a Manresa
El llibre De tot cor es presentarà el 13 d'abril a les 20:00 h a la llibreria Petit Parcir de Manresa. A l'acte, que estarà conduït pel periodista Marc Marcè, hi assistiran diversos autors del recull.
Dia: Divendres 13 d'abril
Hora: 20:00 h
Lloc: Llibreria Petit Parcir de Manresa (c/ Carrasco i Formiguera, 16)

Els autors signen De tot cor per Sant Jordi

El 23 d'abril diversos autors de De tot cor signaran el llibre, de 17:00 h a 20:00 h, a la parada que Òmnium Cultural instal·larà al passeig Pere III de Manresa a davant del Casino.

diumenge, 12 de febrer de 2012

Premis Literaris Ciutat d'Olot 2011




El filòleg barceloní Pau Vidal Gavilán, amb l'obra Fronts oberts, es va proclamar ahir al vespre guanyador dels XLV Premi Marian Vayreda de prosa narrativa, dins dels Premis Literaris Ciutat d'Olot 2011. Llicenciat el Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985-1990), Vidal és des del 1992 el responsable de la secció diària dels mots enreixats del diari El País i, des del 2005, és l'autor del crucigrama setmanal de les publicacions de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta.

 
Així mateix, Vidal és autor de la sàtira El parevostre (La Magrana, novembre 2000), del recull de narracions Homeless (Empúries, març 2003, premi Documenta 2002), del recull En perill d'extinció (100 paraules per salvar) (Empúries, febrer 2005), de la novel·la Aigua bruta (Empúries, 2007, premi de Literatura Científica 2006). Coautor, amb Màrius Serra, dels reculls Els 100 millors crucigrames de Màrius Serra i Pau Vidal (Empúries, juny 2004), Els 50 millors crucigrames amb enigma de Màrius Serra i Pau Vidal (Empúries, novembre 2004), Els 66 crucigrames més lletrats de Màrius Serra i Pau Vidal (Empúries, juliol 2005) i Els 65 crucigrames per tenir sort de Màrius Serra i Pau Vidal (Empúries, novembre 2005) i, amb Elisenda Roca, del llibre-joc Joc de paraules (Empúries, setembre 2004). Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Eugènia Broggi, Carles Batlle i Marta Ramoneda han format el jurat d'aquest premi.

En la categoria del XLIII Premi Ciutat d'Olot de Novel·la Juvenil, el periodista maresmenc Joan Botta Orfila es va alçar com el guanyador gràcies a la novel·la Dues ratlles volien dir positiu. Botta és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i treballa com a guionista del programa El Cafè de la República, de Catalunya Ràdio, a la mateixa emissora també ha participat en els programes El Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu i Tot és molt confús. Dues ratlles volien dir positiu és la seva primera novel·la, amb la qual debuta en el món literari. El jurat d'aquest premi estava format enguany per Pilarín Bayés, Josep Gòrriz, Carmina Portell, Josep Torrent i Iolanda Batallé.

Finalment, l'obra Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts, de l'escriptor, pintor i escultor de Puig-reig Abraham Mohino i Balet es va emportar el XLV Premi de Poesia Joan Teixidor, haikus en línia. Mohino és també professor d'ensenyament secundari, de l'Escola Oficial d'Idiomes i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on imparteix cursos de literatura autobiogràfica. Com assagista ha editat, amb Mònica Miró i Vinaixa, Autoretrat de Mercè Rodoreda (Barcelona: Angle Editorial, 2008) i ha estat responsable d'obres com Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda (Manresa: Angle Editorial, 2002), La prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l'ésser (Vic: Eumo Editorial, 2004) i Confessions i quaderns íntims de Rosa Leveroni (València: Edicions 3i4, 1997).

 
La seva investigació també ha incidit en la literatura produïda per l'exili català i en la crítica d'art en múltiples estudis i articles. En aquest ordre de coses són ressenyables els seus articles sobre els escultors Eduardo Chillida i Josep Plandiura. La seva obra gràfica ha servit per il·lustrar diverses publicacions i revistes, com ara, A l'ombra dels lotus (Barcelona: Viena, 2003), La quietud de les pedres (Barcelona: Viena, 2004) o el núm. 25 de la revista de llibres Caràcters. Abraham Mohino i Balet ja havia guanyat el XXXVIII Premi Joan Teixidor de Poesia amb Penombra d'ala. El jurat que ha concedit aquest premi en l'edició d'enguany el formaven D. Sam Abrams, Maria Rosa Font i Massot, Vicent Alonso, Txema Martínez, Maria Rosa Roca i Roger Costa-Pau.
Font: www.diaridegirona.cat