dimarts, 19 de juliol de 2011

Cinabri

1

























2


















El cinabri, sulfur de mercuri vermell, molt tòxic, és considerat en moltes cultures orientals com a portador d'una llavor d'immortalitat.


3





















Vermelló
Pigment molt antic, de color roig viu (conegut a l’antiguitat també per minium). Els egipcis ja l’empraven. És un compost de sulfur de mercuri natural [SHg]. Els jaciments més importants d’aquest producte es troben a Almadén (Ciudad Real, Espanya).
No és gaire resistent a la llum, ja que ennegreix exposat al sol a causa dels raig ultraviolats. (Per això en temps antics, com a Pompeia, posaven cera a les superficies murals pintades amb cinabri.) Tant Vitruvi com Plini no l’aconsellen per a la pintura al fresc, ja que altera en el contacte amb la calç. També ennegreix amb els colors de plom, i és molt toxic.
El vermelló artificial, conegut pels àrabs al segle X, continua fabricant-se actualment, i és també a base de sulfur de mercuri, s’obté ja sigui per via humida, que proporciona tonalitats més clares, o per via seca (per sublimació), de tonalitats més fosques, conegut per vermelló de Xina.
(Antoni Pedrola · Materials, procediments i  tècniques pictòriques)