divendres, 24 de juny del 2011

La presentació fou a l'Espai Mallorca

el dia 15 de juny de 2011

Presentació del poemari d’haikus bilingüe català-japonès En el límit de l’ombra, pols de cinabri de Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino Balet, publicat a Editorial Moll.

Sessió poeticomusical a càrrec dels autors, del traductor Yoshihira Hioki, del compositor i pianista Pau Damià Riera i del quartet de saxòfons SaxQueSí, format per Marga Vinaixa (saxo soprano), Rosa M. Rodríguez (saxo alt), Joan Eloi Vallés (saxo tenor) i Denis Rojo (saxo baríton).

Amb la participació d'Esther Viñas, amb un muntatge visual en llengua de signes.


Instantànies de l'acte





Fotografies d'Amanda Vich


















Fotografies de Jacob Mohino Balet

Un agraïment especial a Abigail Monells i a l'Espai Mallorca, on sempre que vulgueu podreu adquirir el llibre.

Espai Mallorca
C/ del Carme 55, 08001 Barcelona (m) liceu
tel: 93 442 91 93

dijous, 23 de juny del 2011

El traductor i cal·lígraf

Foto: Jacob Mohino Balet





















Yoshihira Hioki (Osaka, 1972)
Llicenciat en Belles Arts, és pintor, cal·lígraf i narrador oral. Viu a Barcelona des de l’any 1991, i exerceix de conferenciant i docent per al Museu Etnològic i la Casa Àsia.

Els autors


 

Fotos: Jacob Mohino Balet

Mònica Miró (Barcelona, 1969) i Abraham Mohino (Puig-reig, 1969). Tots dos de formació filològica, són investigadors i assagistes: l’una especialitzada en el món clàssic; l’altre, en la crítica literària i artística. Han estat els curadors de l’obra Autoretrat de Mercè Rodoreda (2008) i de La poesia essencial de Rosa Leveroni (2010). També són autors del text de creació “Dieu est au fond du jardin”, recollit en el volum Recrear Rodoreda Romanyà (2008).

dilluns, 20 de juny del 2011

En el límit de l'ombra, pols de cinabri

Llibre d'haikus de Mònica Miró Vinaixa i d'Abraham Mohino Balet
amb versions al japonès i cal·ligrafies de Yoshihira Hioki


Format: 18 x11 cm Publicació: maig 2011 Pàgines: 104 Preu (amb IVA): 9 Eur


























Els haikus que integren aquest singular opuscle de diàlegs múltiples —diàleg entre les dues obres que componen el volum, diàleg entre els textos catalans i les corresponents versions japoneses, diàleg també entre l’escriptura i la imatge cal·ligràfica— són notes mínimes, ratlles sintètiques i rabents inscrites sobre la superfície immaculada del paper amb la intenció de retenir l’efímer per a fer-ne un àmbit de conquesta, de guany, de consumació i, pel verb inscrit en el temps, de supervivència. L’haiku s’encarna, per art d’aquest temps lent que és l’escriptura i sobre l’espai paradoxal de la despossessió, en un discurs brandat contra la privadesa de llum i contra la inevitable caducitat de les coses humanes: com una inscripció indeleble sobre un pur no-res.