dijous, 30 de juny del 2011
dimecres, 29 de juny del 2011
divendres, 24 de juny del 2011
La presentació fou a l'Espai Mallorca
el dia 15 de juny de 2011
Presentació del poemari d’haikus bilingüe català-japonès En el límit de l’ombra, pols de cinabri de Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino Balet, publicat a Editorial Moll.
Sessió poeticomusical a càrrec dels autors, del traductor Yoshihira Hioki, del compositor i pianista Pau Damià Riera i del quartet de saxòfons SaxQueSí, format per Marga Vinaixa (saxo soprano), Rosa M. Rodríguez (saxo alt), Joan Eloi Vallés (saxo tenor) i Denis Rojo (saxo baríton).
Amb la participació d'Esther Viñas, amb un muntatge visual en llengua de signes.
Instantànies de l'acte
Fotografies d'Amanda Vich |
Fotografies de Jacob Mohino Balet |
Un agraïment especial a Abigail Monells i a l'Espai Mallorca, on sempre que vulgueu podreu adquirir el llibre.
Espai Mallorca C/ del Carme 55, 08001 Barcelona (m) liceu tel: 93 442 91 93 |
dijous, 23 de juny del 2011
El traductor i cal·lígraf
Els autors
Fotos: Jacob Mohino Balet |
Mònica Miró (Barcelona, 1969) i Abraham Mohino (Puig-reig, 1969). Tots dos de formació filològica, són investigadors i assagistes: l’una especialitzada en el món clàssic; l’altre, en la crítica literària i artística. Han estat els curadors de l’obra Autoretrat de Mercè Rodoreda (2008) i de La poesia essencial de Rosa Leveroni (2010). També són autors del text de creació “Dieu est au fond du jardin”, recollit en el volum Recrear Rodoreda Romanyà (2008).
dilluns, 20 de juny del 2011
En el límit de l'ombra, pols de cinabri
Llibre d'haikus de Mònica Miró Vinaixa i d'Abraham Mohino Balet
amb versions al japonès i cal·ligrafies de Yoshihira Hioki
amb versions al japonès i cal·ligrafies de Yoshihira Hioki
Format: 18 x11 cm Publicació: maig 2011 Pàgines: 104 Preu (amb IVA): 9 Eur |
Els haikus que integren aquest singular opuscle de diàlegs múltiples —diàleg entre les dues obres que componen el volum, diàleg entre els textos catalans i les corresponents versions japoneses, diàleg també entre l’escriptura i la imatge cal·ligràfica— són notes mínimes, ratlles sintètiques i rabents inscrites sobre la superfície immaculada del paper amb la intenció de retenir l’efímer per a fer-ne un àmbit de conquesta, de guany, de consumació i, pel verb inscrit en el temps, de supervivència. L’haiku s’encarna, per art d’aquest temps lent que és l’escriptura i sobre l’espai paradoxal de la despossessió, en un discurs brandat contra la privadesa de llum i contra la inevitable caducitat de les coses humanes: com una inscripció indeleble sobre un pur no-res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)